Capítol 30. Sense valtros, això del 33 revolucions no seria possible

El post d’avui serà breu. O aquesta és si més no la intenció quan començo a escriure aquestes línees. Avui vull parlar-vos del 33 revolucions, aquell programa de ràdio que alguns ja coneixeu, uns pocs seguiu, i del que molts n’esteu una mica ja fins el capdamunt amb tant de spam que us faig en format presencial o via xarxes socials.

Però què collons!, el 33 és molt més que un hobbie, molt més que un projecte personal, molt més que un repte assolit i superat. Un cop iniciada la 4a temporada i després de 114 programes completats, ja puc dir que es tracta ja d’una part indissoluble de la meva vida, de la meva ànima. Tal com deia la canço: Music was my first love…

Però la idea no és parlar-vos d’aquest tercer fill meu, ni lloar les seves excel·lències… Bé, una mica sí, doncs avui vull compartir amb valtros un escrit que ens ha fet arribar via twitter al perfil del programa un oient, l’@iEclip (l’Aleix), i que m’ha emocionat profundament. No només perquè es tracta d’unes paraules que, intueixo, surten del cor, sinó perquè representa allò que tantes voltes he repetit (i que encara m’haureu d’escoltar dir algunes vegades més): que sense valtros, que sou a l’altra banda, això del 33 revolucions no seria possible.

I aquí teniu la piulada original: twitter.com/iEclip/status/816261920865001472

Aquesta és la manifestació palpable de que les hores i hores invertides en aquest projecte, sovint robades a la família (veritables herois invisibles de l’èxit del programa), han servit perquè allò que tant m’estimo, la música, transcendeixi i arribi més enllà, fins a valtros. Aquesta és la benzina que fa que tot plegat tingui sentit, que mou el motor que m’anima a no defallir i a seguir invertint temps i esforç per amor, incondicional, a l’art. Per amor a la música.

Per tot plegat, des d’aquest humil blog que representa la meva tercera passió (després de la meva família i de la música, en aquest ordre inalterable) vull donar-li les gràcies no només a l’Aleix, sinó també i molt especialment a tots els que en un moment o altre ens heu escoltat, poc o molt, en aquesta aventura, a tots aquells que ens heu fet arribar una paraula d’ànim o d’agraïment, un consell, una crítica constructiva… o que simplement heu gaudit, en silenci, de la música.

Com sempre us he dit, sense valtros, que sou a l’altra banda, això del 33 revolucions no seria possible.

Salut, revolucionaris, i que la música us acompanyi… sempre.