Welcome to the jungle

Benvinguts al món de les coses petites…

La intenció d’aquest espai és més aviat servir com a teràpia personal o eina d’higiene mental per tal d’anar-hi avocant reflexions sobre allò que m’envolta i preocupa, i no pas esdevenir un blog de referència  sobre alguna interessantíssima temàtica particular que desperti l’interès col·lectiu de les masses. No, aquest blog no us farà ser millors persones, ni us ajudarà a trobar feina, ni a emparellar-vos amb la vostra mitja taronja (amarga o no) ideal; ho sento.

El meu propòsit és parlar de música, de castells, d’esports, de política (no massa, ho prometo), del miracle de ser pare (i no saltar pel balcó), de les xarxes socials, d’anècdotes vitals… en un to que pot passar del sarcasme a la paròdia en funció del peu amb el que m’hagi aixecat. Però sobretot aquest blog neix amb la voluntat de parlar, també, sobre les coses petites. Coses que ens passen cada dia, que llegim però no veiem, que algú ens explica però que no escoltem, que ens passen pel costat sense ni adonar-nos-en… Petites coses que podrien tenir una repercussió transcendental a la nostra vida o bé deixar-la completament intacta però que, ens agradin o no, allà hi són.

Qui hi ha al darrera de tot això?

Al darrera de tot aquest plec de bones intencions que encara està per veure si condueixen enlloc (no he signat cap contracte amb ningú, o sigui que no m’exigiu resposabilitats…) hi ha un paio bastant normalet, amb molta fam per conèixer coses, a qui li costa dir que no i amb un excès, potser, d’afany de reconeixement. En tot cas, faigs els possibles per mirar de ser allò que m’han ensenyat… bona persona.

Casat amb la meva millor amiga i pare d’un fill preciós, des del 2005 visc a Castellvell del Camp i faig vida a Reus, tot i que sóc nascut a Barcelona el ’76, l’any que es començava a rodar Star Wars, que Rocky va gunayar l’Òscar a la millor pel·lícula, o que s’estrenà el film “The song remains the same” de Led Zeppelin; quan Deep Purple anunciava llur dissolució, Bruce Springsteen era detingut després d’envaïr Graceland per tal de veure l’Elvis, i els Eagles treien al mercat l’Hotel California. A Catalunya s’hi publicava aquell any el 1r número de l’Avui en català, i en Puyal feia la primera transmissió esportiva en la nostra llengua.

Apassionat de coses tan diverses com els castells (President dels Xiquets de Reus durant el 2010 i Cap de premsa del 2008 al 2010), la lectura, les sèries de TV (sense mesura), el formatge (acompanyat d’un vi de la terra si pot ser) i dels bons amics, que la vida et demostra que en són ben pocs. Sóc un enamorat de la música fins el moll de l’òs, especialment de tot el que es parís durant els 60 i fins a mitjans 70, però també del Bruce Springsteen, Smiths, Pixies, Dire Straits, Metallica, RHCP, Sopa de Cabra o els Heroes del Silencio… A casa tinc 3 guitarres, però fugen corrents quan m’hi acosto. Ara ho estic provant amb l’harmònica. També he plantat un arbre i he escrit una novela, però no m’he atrevit a dur-la a cap editorial.

Aquest, a grans trets, sóc jo… No hi ha massa més.


One response to “Welcome to the jungle

  • Mireia

    Hola David! Felicitats pel blog (no sé d’on treus el temps!). Si la novel·la que has escrit és amb la mateixa escriptura que aquesta blog, si us plau, fes-nos un favor a tots i envia-la a una editorial ja!
    Espero ens veiem aviat.
    Ja tens una seguidora més. Un petonet als tres, Mireia de Cambrils.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: